Gavin DeGraw, cantautor, nascut el 4 de febrer de 1977 a South Fallsburg (New York). És un ex alumne de Berklee College of Music. Al 2003 el productor musical Clive Davis el va descobrir a les sales de festa de Manhattan. Va signar contracte amb J Records i va publicar el seu àlbum Chariot que el va portar fama. Va ser Disc de Platí als Estats Units. A partir d'aquí els altres treballs que ha publicat també han tingut èxit: Gavin Degraw (2008) i Free (2009). Gavin DeGraw és el co-propietari del bar The National Underground amb el seu germà, també cantautor, Joey DeGraw.
Ser fill d'un poeta no deu ser gens senzill... creixer en una illa perduda del Mediterrani, allunyat del món, no és la típica infancia de tots els nens. Adam Cohen és fill del mític poeta-cantant canadenc Leonard Cohen. Després del divorci dels seus pares, quan encara ell era petit, l'Adam va passar la seva infancia amb la seva mare canviant de residència entre Montreal, Hidra (Islles Saròniques, Grecia), Los Ángeles, França i Nova York. Als dotze anys va aprendre a tocar la bateria, el piano i la guitarra, i aviat va començar a escriure les seves primeres cançons; de jove acompanyava al seu pare durant les gires mundials.
Malgrat la seva gran passió musical, Adam va acabar els estudis de Relacions Internacionals a la prestigiosa universitat de Siracusa. Poc a poc l'inevitable succeí i el fill de l'últim Príncep d'Asturies de las Letras 2011 s'acostava al llegat del seu pare amb l'edició al 1998 del seu primer àlbum, “Adam Cohen”. Dos anys després s'incorporava a Low Millions, una banda de pop rock de California que debutava al 2004 amb “Ex-Girlfriends”. Llavors Adam Cohen desaparegué... es va fer càrreg de la fundació del seu pare, de la premsa, de inaugurar les seves exposicions de pintura, però siguia escrivint.
Ara, set anys després, torna amb un nou disc, “Like a Man”, i gira europea que no passa per Espanya.
El fill del poeta es confessa en la presentació d'aquest àlbum: “Aquest disc és el reconeixement de que estic en el negoci familiar, malgrat els meus esforços per forjar una identitat diferent, en realitat pertanyo a una llarga estirpe de persones que han abraçat el negoci familiar. Ecoltar al meu pare dir que hi ha excel·lents cançonc d'amor al meu disc com “Like a Man” o “What other guy” és profundament gratificant”.
L'estrena de la cantant nigeriana d'origen francès al nostre pais va deixar als presents regust d'oportunitat única: la d'haber-hi assistit en format íntim, al concert de una artista destinada, per cançons, a cotes més altes.
En part, ja les ha assolit: el seu àlbum homònim de debut ha convertit a aquesta artista, de vint-i-cinc anys acabats de fer, en tota una estrella a França, el seu pais d'adopció; on ve iniciar la seva carrera i on encara avui segueix vivint; Nigeria també s'ha rendit als seus peus.
Té una veu nítida i poderosa, i s'apropa al públic amb facilitat. Les cançons d'Asa es mouen en els camps fèrtils del soul-pop. Fòrmula a la que, en el seu cas, hem d'afegir al heretat component africà.
Nascut a Birmingham, Alabama, Adams va creixer amb el seu avi, un clarinetista de jazz professional i pianista, i és la seva primera font d'inspiració musical.
Adams va començar a tocar el piano a l'edat de 6 anys i va continuar amb els estudis de piano fins a la universitat.
Va treballar amb el compositor Michael Kapsner mentre estudiava a Friburgo, Alemanya.
A més de centrar-se en la composició de peces per piano i orgue, la seva experiència a Alemanya el va inspirar per continuar els seus estudis musicals als Estats Units. Es va graduar en Arts Musicals a l'Universitat del Sur a Sewanee, Tennessee, i va seguir els estudis de música a l'Universitat de Alabama School 's, en Tuscaloosa, on va obtenir un Master en Composició Musical.
Peter Bradley Adams, cantautor, reflexa en les seves cançons les seves idees, deixant entreveure totes les seves influencies musicals.
Danesa, compositora, cantant, pianista, talentosa, elegant, sublim, així és Agnes Caroline Thaarup Obel. em va impresionar des de la primera vegada que la vaig escoltar; el seu to preciós, net, pur, juntament amb les seves melodies senzilles quasi fregant lo infantil. Agnes Obel va nèixer el 1980 al Nort de Copenhague en el si d'una família fermament relacionada amb el món de la música. Va deixar els estudis molt aviat per centrar-se en la música; després de diverses anades i tornades, passant per un grup de rock, al 2009 penja la 'demo' de "Just So" en el seu 'myspace' que ràpidament és fitxada per la companyia de telecomunicacions Deutsche Telekom per un dels seus anuncis.
A partir d'aquest moment veurà moltes més portes obertes en la seva carrera.
Quan li preguntes per les seves influències, fa gran ènfasi en Alfred Hitchcock sobre el que atestigua: "I adore his enigmatic style, his sophisticated esthetic but always with an extreme simplicity." (Adoro el seu estil enigmàtig, la seva estètica sofisticada però sempre extremadament simple). La portada del seu primer àlbum no és sino una reafirmació de les seves paraules, ja que, fotografiada per Mali Lazell rendeix trubit al clàssic "Birds". El seu primer i únic disc de moment és Philharmonics.
Ben L’Oncle Soul (Benjamin Duterde), nasqué a Tours en 1984. En un principi el seu nom artistic era Oncle Ben però va haver canviar-lo per un problema de drets amb la marca d'arròs americana Uncle Ben's. La seva afició pel soul i la música negra no és gens extranya ja que porta escoltant-la des d'abans de nèixer, doncs a la seva mare li apassionava aquest tipus de música. Ben va ser bressolat amb Otis Redding o Sam Cooke. Prengué les primeres papilles amb Ray Charles, Aretha Franklin, Marvin Gaye i altres artistes del segell Motown, que poblaven la discoteca de la seva madre. I fins tal punt arriba el fervor que Benjamin té per aquests sons que s'ha tatuat en el seu canell esquerra la paraula "Motown".
Ben va estudiar Belles Arts i al 2004 va començar su carrera musical en el si d'un grup góspel ennomenat Fitiavana. Després també va actuar com a teloner de Musiq Soulchild, Raphael Saadiq o India Arie. Benjamin és un gran apassionat del Hip-hop i ha col·laborat amb Oxmo Puccino, Hocus Pocus o Beat Assaillant, entre altres, acompanyant-los en escena, en algunes ocasions, i escrivint algunes lletres en altres.
Durant el 2008 la divisió del segell Motown a França s'interessa por ell. L'han vist a la versió que Ben realitza de "Seven Nation Army" de White Stripes i volen fitxar-lo. Al 2009 es publica un primer maxi-single en el que està inclosa aquesta versió. El 17 de maig de 2010 surt a la venda el primer àlbum de Ben L'Oncle Soul, que es titula igual, Ben L'Oncle Soul, i que està compost per 14 temes, cantats en anglès i en francès, i que recreen l'època dels 50, 60 i 70, tot i que, majoritàriament estan escrits en la primera dècada del sigle 21. Cançons que transmeten bon humor i que parlen, sobretot, de relaciones de parella, pero també d'alcoholisme, "L'ombre d'un homme" (La sombra d'un home), o d'ajuda humanitària, "Partir", i en les que sentim l'estela de Smokey Robinson, Otis Redding, Stevie Wonder o The Temptations. El disseny de l'àlbum també és una recreació d'aquests 50 i 60 americans. Ben apareix a las fotos elegant amb vestits del moment i formant part de simpàtics anuncis de l'època.
The Milk Carton Kids es un dúo de folk de Los Ángeles, California, Kenneth Pattengale i Ryan Joey.
Format a principis de 2011, ha estat descrit com "folk contemporani magnific." La banda ha gravat i editat dos àlbums, Retrospect i Prologue. No sé muolt d'ells, només que m'agrada el seu estil i la seva música em resulta sumament agradable, sense estridències, transmeten tranquilitat...
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. El 1963, a l'edat de 16 anys, va a estar a Barcelona per estudiar el preuniversitari i posteriorment fer estudis d'enginyeria. Dos anys després, s'inscriuria a la Facultat d'Econòmiques, estudis que abandona per cursar el que segons ell seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova Cançó incorporant-se a Els Setze Jutges.
La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968 quan només tenia vint anys, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarność, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem.
Fill d'un metge de poble, de família de terratinents, que va aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges, i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educació burgesa a Barcelona. Va viure la seva infància a aquest petit poble situat al Baix Empordà, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. No ha perdut mai aquestes arrels i encara avui participa cada setmana santa a la famosa processó de la Dansa de la Mort i té una residència al poble veí de Parlavà.
Segons paraules del mateix Lluís Llach, la persona que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare. Tant Lluís com el seu germà Josep Maria feien servir la seva guitarra fins que a l'edat de quatre anys veu entrar un piano amb el que Lluís comença a compondre les seves primeres melodies aproximadament dos anys més tard. Als 9 anys (1957) es trasllada a Figueres per continuar els seus estudis internat al col•legi de La Salle, on es refugia en el món de la música passant hores i hores sol davant el piano, que li serviran per la seva carrera.
Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions.
Ludovico Einaudi (Turín, 23 de novembre de 1955) és un compositor i pianista modern que destaca per el desenvolupament de frases melodioses en les seves composicions per piano.
Representa un dels grans èxits de la música clàssica contemporània dels últims anys, no només per les vendes de discos, també pels concerts realitzats per tot el món.
De nen la seva mare tocava el piano amb ell. En 1982 es diplomà en composició al Conservatori de Música Giuseppe Verdi de Milán amb Azio Corghi. Aquest mateix any rebrà una beca pel Tanglewood Festival d'Estats Units i per continuar els seus estidis amb Luciano Berio. Després de passar uns anys composant en formes tradicionals, al 1986 comença la búsqueda d'un llenguatge musical més lliure i personal a través d'una serie de treballs per dansa, multimedia i més tard per a piano.
La seva música és ambiental, per meditar i sovint introspectiva. Tot i que no li agrada ser etiquetat amb un estil o un altre, s'el considera minimalista, etiqueta amb la que el propi Ludovico està d'acord: “En general no m'agraden les definicions, però ‘Minimalista’ es un terme que significa elegància i sinceritat, i per això m'estimo més que em diguin minimalista abans que qualsevol altra cosa”.
Leonard Cohen nasquè el 21 de setembre de 1934 en una família jueva de classe mitjana d'ascendència lituana a Montreal i va crèixer a Westmount. El seu pare tenia una botiga de confecció i va morir quan Cohen tenia nou anys.
El 1951 Leonard Cohen ingressà a la Universitat McGill de Montreal, on es va llicenciar en Literatura el 1955. Es va traslladar a Nova York amb una beca d'estudis per la Columbia Graduate School i als 24 anys va rebre un subsidi del Canada Council per escriure un llibre, el que li va permetre viatjar a Europa.
Es va iniciar an la poesia als 16 anys i amb prou feines 22 va publicar el seu primer llibre de poemes, Lets us compare mythologies (1956), per el que es va inspirar en Federico García Lorca, el seu poeta preferit.
Durant tota la seva carrera ha compaginat escriptura i música. Al 1994, després de la promoció del seu àlbum The Future, Leonard Cohen se retirà a un monestir budista a Mount Baldy, un centre de meditació zen aprop de Los Ángeles. El 1996, es ordenat monjo budista zen, amb el nom de "El silenciós". Durant aquest periode de meditació va escriure cents de poemes i cançons i al sortir del monestir va començar a treballar en el seu àlbum Ten New Songs, que publicà el 2001, al que seguiria Dear Heather, al 2004.
Al 2005, Leonard Cohen denuncia davant la justícia a la seva antiga representant, Kelley Lynch, per desviament de fons (5 milions de dòlars que eren tots els seus estalvis). Tot i que la justícia li dona la raó, la representant desapareix, i es veu obligat a tornar als escenaris el 2008 als 73 anys per poder salvar el seu desastre financer.
L'amor, el sexe, les relacions de parella o la religió, tractats amb especial sensibilitat -la d'un intèrpret que és també novel·lista i poeta- han estat els temes principals de les cançons d'en Leonard Cohen.
La profundíssima veu greu i una serietat quasi circunspecta sobre l'escenario han estat els seus signes de identitat.
Durant quatre dècades Leonard Cohen ha estat un dels cantautors més influents de la nostra època.
Tiny Ruins és el projecte de la cantant i compositora de Bristol, pero criada a Nova Zelanda, Hollie Fullbrook. Començà escrivint cançons per a produccions teatrals mentre estudiava a Wellington. Va gravar les seves primeres maquetes com Tiny Ruins al 2010 i poc després va signar un contracte amb el segell australià Spunk Records. Aquest mateix any va fer una petita gira per Espanya amb el músic establert a Barcelona Lieven Scheerlinck. Junts gravaren un EP, Little Note (2010). De tornada a les antípodes, Fullbrook gravà el primer àlbum de Tiny Ruins, Some Were Meant For Sea, a Moyarra School Hall (South Gippsland, Austràlia) amb J. Walker (CW Stoneking, Holly Throsby, Machine Translations). Fullbrook i Walker afegiren piano, violoncel, violí, acordió i percussió a las preses només amb guitarra i veu. Some Were Meant For Sea és un disc de cançons hipnòtiques i càlides en un to desafiadament tranquil.
Musicalment minimalista i tot el contrari en les seves lletres, recorda a Leonard Cohen.
Gavin DeGraw, cantautor, nascut el 4 de febrer de 1977 a South Fallsburg (New York). És un ex alumne de Berklee College of Music. Al 2003 el productor musical Clive Davis el va descobrir a les sales de festa de Manhattan. Va signar contracte amb J Records i va publicar el seu àlbum Chariot que el va portar fama. Va ser Disc de Platí als Estats Units. A partir d'aquí els altres treballs que ha publicat també han tingut èxit: Gavin Degraw (2008) i Free (2009). Gavin DeGraw és el co-propietari del bar The National Underground amb el seu germà, també cantautor, Joey DeGraw.
